NAS VERMELL

NAS VERMELL Necessito creure de nou en la tendresa i amb el somriure perdut. No se que me depara la carpa de la vida estic cansat de lluitar al carrer, a la pista, i a la vida. No se si llençar el nas vermell amb ràbia de no tenir il·lusió. Condemnat a la pista buida l’ànima malmesa els riures robats i el cor trist. No se si llençar el nas vermell lluny de la ràbia amb il·lusió. Grades plenes de buidor no hi queda color aplaudiments perduts crispetes amb pols. No se si llençar el nas vermell fort cap el cel o l’infern. Carpa estripada on sempre hi plou on s’escapen els riures i se mulla la pista de llàgrimes. No se si llençar el nas vermell o amagar-me darrera d’ell. Lo mirall resta brut i les bombetes foses el maquillatge s’ha esborrat i el cor s’esparracat. No se si llençar el nas vermell o s’ha acabat la funció. Lo Pallasso Didí