Sota la Carpa
“....Per mi els pallassos són els malabaristes dels sentiments, de les emocions i de l’esperança si partim que fer malabars és llençar objectes a l’aire, crear figures fantàstiques i transportarte dins dels somriures, sense que caiguin al terra, però si ens cauen, en farem la riotada i l’èxit més gran del món, perquè en el món de l’esperança i dels somriures no hi te cabuda, ni lloc el defalliment, ni l’abatiment, sols més riures i seguir creant esperances...”
“....Per mi els pallassos són els malabaristes dels sentiments, de les emocions i de l’esperança si partim que fer malabars és llençar objectes a l’aire, crear figures fantàstiques i transportarte dins dels somriures, sense que caiguin al terra, però si ens cauen, en farem la riotada i l’èxit més gran del món, perquè en el món de l’esperança i dels somriures no hi te cabuda, ni lloc el defalliment, ni l’abatiment, sols més riures i seguir creant esperances...”
".... Para mi los payasos són los malabaristas de los sentimientos, de las emociones y de la esperanza, si partimos que hacer malabares és lanzar objetos en el aire, crear figuras fantásticas y transportarte dentro de las sonrisas, sin que estas caigan al suelo; pero si se caen, haremos de ello una risotada y el exito más grande del mundo, porqué en el mundo de la esperanza i de las sonrisas no tiene lugar, ni el defallicimiento, ni el abatimento, solo más sonrisas y seguir creando esperanzas...."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada